És una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel.lectual i en la conducta adaptativa que es manifesta en habilitats adaptatives, conceptuals, socials, i pràctiques ". És a dir, implica una limitació en les habilitats que la persona aprèn per funcionar en la seva vida diària i que li permeten respondre en diferents situacions i en llocs (contextos) diferents.
La discapacitat intel.lectual s'expressa quan una persona amb limitacions significatives interactua amb l'entorn. Per tant, depèn tant de la pròpia persona com de les barreres o obstacles que té l'entorn. Segons sigui un entorn més o menys facilitador, la discapacitat s'ha d'expressar de manera diferent.
A les persones amb discapacitat intel.lectual els costa més que als altres aprendre, comprendre i comunicar-se.
La discapacitat intel.lectual generalment és permanent, és a dir, per a tota la vida, i té un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.
La discapacitat intel.lectual NO ÉS una malaltia mental.
Avui veiem a la persona amb discapacitat intel.lectual:
• Com a persona, com un ciutadà més.
• A cada persona en el seu entorn, amb les seves capacitats i les seves limitacions.
• Amb possibilitats de progressar si li donem els suports adequats.
Hi ha molts tipus i causes diferents de discapacitat intel.lectual. Alguns s'originen abans que un nadó neixi, altres durant el part i altres a causa d'una malaltia greu en la infància. Però sempre abans dels 18 anys.
Les persones amb discapacitat greu i múltiple (limitacions molt importants i presència de més d'una discapacitat) necessiten suport tot el temps en molts aspectes de les seves vides: per menjar, beure, rentar-se, pentinar-se, vestir-se,etc.
Una part important de les persones amb discapacitat intel.lectual tenen necessitats de suport que són considerades de caràcter limitat o intermitent.