Exemples AMIC

Miquel Ángel, és un home de 19 anys amb discapcitat intel·lectual moderada secundaria a patir una síndrome de X-fràgil (vulnerabilitat genètica). Viu al domicili familiar amb els pares. Acudeix a un taller ocupacional on actualment treballa al taller d'enquadernació. Des de la segona infància presenta tics complexos (es mossega els artells de les mans fins a produir escòries. Aquest quadre augmenta en períodes de distrés (condició contribuent psicològica) i en ocasions ha requerit mesures especials de protecció (a la feina porta guants de conducció). Fa tres anys va presentar un quadre tipificat de "psicosi", i segueix tractament des de llavors amb Eskazine 5 mg / dia.

Des de fa dos mesos en Miquel Ángel presenta un comportament autoagresssiu (es colpeja el cap contra la paret o la taula de treball), i conducta estereotipada (pregunta constantment l'hora que és i deambula per l'habitació amb un patró característic), especialment quan se li insisteix i se l'obliga a romandre al seu lloc (condició precursora social). Davant d'aquest episodi s'ha intensificat el control pels cuidadors i es remet al seu metge habitual per a avaluació, que actua incrementant la dosi d'antipsicòtic a 10 mg / dia, amb empitjorament del quadre pel que es remet a un centre especialitzat en discapacitat intel·lectual.

Es fa una exploració mèdica completa, analítica general, funció tiroïdal, radiografia de tòrax, i electroencefalograma, resultant tot normal. Es remet a odontologia en apreciar un mal estat dental i manca de revisions en els últims vuit anys. Es demana avaluació detallada del seu comportament a casa i a la feina que indica un patró similar de problemes en ambdós entorns.

L'avaluació psicopatològica no revela símptomes de psicosi o depressió. El patró de comportament motor és compatible amb acatísia, un tipus d'inquietud i impossibilitat de romandre quiet (condició contribuent mèdica) com a efecte secundari dels medicaments antipsicòtics (vulnerabilitat mèdica), de manera que es retira el tractament i la conducta millora al cap de pocs dies.

Gonzalo és un noi de 24 anys amb discapacitat Intel·lectual moderada i limitacions comunicatives importants. Des de la primera infància ha presentat diverses conductes totes elles relacionades amb la necessitat de realitzar, de forma compulsiva, una sèrie de rituals sobre l'ordre i la compleció de tasques. Per exemple, quan ell acaba el seu menjar, la resta de les persones al seu voltant han d'haver acabat amb tot, no pot quedar cap aliment en la taula i ha de menjar-s'ho tot o llençar-lo, alterant-se molt quan no pot o se li impedeix portar-ho a terme. En algunes ocasions, especialment si el cuidador no coneix les característiques del seu comportament, pot arriba a agredir violentament quan aquest li impedeix portar endavant el "ritual" conductual. La negació del cuidador actuarà com a condició precursora social només quan l'ansietat (condició contribuent psicològica) per realitzar el "ritual compulsiu" aquest present. El Trastorn Obsessiu-Compulsiu que Gonzalo pateix és la condició de vulnerabilitat psiquiàtrica per a la conducta agressiva descrita.

Antoni és un jove amb discapacitat intel·lectual lleugera diagnosticat d'esquizofrènia. Fa poc va ser donat d'alta després de passar un llarga temporada inressat en una instirució per a persones amb discapacitat inyel·lectual i problemes de salut mental. Actualment viu en un pis tutelat amb altres companys de caraterístiques similars a ell.

Poc després de viure al pis va començar a presentar conductes agressives dirigides als cuidadors. Després d'un greu episodi contra un d'ells, ocasionant-li lesions cervicals i la necessitat de "agafar la baixa", es va consultar al psiquiatre el qual va recomanar un augment de la dosi de la medicació antipsicòtica, assumint que aquestes accions violentes eren fruit de la seva malaltia .

Atès que la conducta no va millorar, tot i el canvi de tractament, es va decidir realitzar una observació conductual sistemàtica que va posar de manifest que els "nous cuidadors", creient que la seva obligació com a "bons professionals" és assegurar-se que totes les persones compleixin, sense altres alternatives (Condició contribuent programàtica), totes les activitats programades, insistien continuadament a l'Antoni quan aquest es negava a realitzar activitats de tipus social en la comunitat (Anar al cinema amb els companys). Ja que els cuidadors ignoraven (Condició precursora), una i altra vegada, les seves negatives verbals, finalment l'Antoni expressava el seu malestar (Condició contribuents psicològica) amb agressivitat física cap a ells, després del que decidien quedar-se al pis (Condició reforçadora programàtica).

Quan es van revisar els informes conductuals realitzats en anteriors institucions es va apreciar que la conducta violenta ja era utilitzada per l'Antoni com una forma d'evitar realitzar activitats que no li agradaven. L'Antoni va aprendre, també, que en la mesura que la violència era major, els cuidadors deixaven d'insistir abans.

Enric és un home de 35 anys amb Funcionament Intel·lectual límit com a conseqüència del "Síndrome Velo-Cardio-Facial" que pateix (vulnerabilitat genètica). Està diagnosticat i segueix tractament farmacològic des de fa anys de "esquizofrènia de tipus paranoide" (vulnerabilitat psiquiàtrica). Treballa en un centre especial de treball al qual acudeixen malalts mentals juntament amb persones amb discapacitat inyel·lectual. Quan la simptomatologia psicòtica està activa, l'Enric pensa de manera delirant que existeix un "complot" contra ell per intentar matar-lo, presenta al·lucinacions auditives en forma d'amenaces i olfactives, creient de manera delirant que els diferents olors que provenen dels materials usats de forma habitual al taller d'arts gràfiques, són gasos tòxics, o que els aliments estan enverinats.

S'ha observat que en algunes ocasions l'Enric es resisteix i es nega a entrar al menjador a l'hora prevista, i agredeix amb molta violència al monitor que intenta forçar-lo a entrar, el qual decideix no insistir més i deixar que s'en vagi (condició reforçadora negativa).

Com veiem en aquest cas, perquè l'Enric presenti el problema de conducta serà necessari que en el moment en què el monitor l'obligui a entrar al menjador (condició precursora social), la simptomatologia psicòtica estigui present: creu que el volen enverinar amb el menjar (Condició contribuent psiquiàtrica)

Manel. és un home de 27 anys afectat de discapacitat intel·lectual moderada (CI global de 50, CI verbal de 47 i CI executiu de 63) que va a un Centre Ocupacional on realitza, entre altres, tasques de manipulació. És el menor de quatre germans i, igual que el major també amb discapacitat intel·lectual, pateix Esclerosi Tuberosa de Bourneville. El pare va morir a conseqüència de patir la malaltia.

Té adquirits hàbits de cura de si mateix. Presenta dificultats expressives, llenguatge estereotipat i tendència al monòleg, iniciant-se per un lleu murmuri i augmentant de to i volum progressivament. Sempre es refereix a si mateix en tercera persona: "M. vol trencar "," M. vol enganxar ".

El seu comportament solitari i la dificultat per mantenir el contacte ocular, va ser el motiu perquè se li diagnostiqués de "trets autistes". Igualment, es va diagnosticar de "psicòtic" per presentar un conjunt de comportaments "extravagants".

Tant a casa com al Centre es mostra hiperactiu, passejant constantment d'un costat a un altre i sent difícil que mantingui l'atenció en un mateix tema per temps suficient.

Mostra un conjunt de rituals relacionats amb els aliments. Per exemple quan menja verdura (amanida) ha de, prèviament, classificar per colors, seguint un estricte ordre invariable per ingerir-les. Aquest tipus de procés es repeteix també amb altres aliments. Ordena i classifica per colors les "palles" de refresc tant en els bars com a casa, passant llargs períodes realitzant aquesta activitat. És molt ordenat i meticulós amb les seves pertinences i se li fa difícil de suportar, intranquil·litzant-se, quan algú modifica una mica la seva habitació. És extremadament escrupolós amb la forma de guardar les coses. Té devoció per les seves col.leccions d'objectes i qualsevol canvi en elles pot desencadenar una agressió cap a la mare.

Ha de mantenir la simetria de qualsevol senyal sobre el seu cos. Per exemple, si es lesiona fortuïtament en una mà és capaç de lesionar deliberadament en l'altra per mantenir la simetria corporal.

Ocasionalment presenta conductes desafiants que revesteixen certa gravetat, especialment agressions cap a persones concretes i conductes de tipus destructiu (mobles, vidres o miralls, calendaris). La conducta s'inicia per la verbalització amenaçant i repetitiva "en tercera persona" sobre la necessitat de realitzar-la, sense atendre a raons o intents de redirigir per part del cuidador o de la mare, augmentant d'intensitat o agredint quan s'intenta reduir una vegada ha començat.

Després de realitzar l'anàlisi funcional d'aquests comportaments en diferents entorns, es posa en evidència que en cap dels episodis registrats ha estat possible identificar ni esdeveniments precipitadors ni contingències reforçadores de les mateixes, descartant la hipòtesi que aquestes conductes servissin a una finalitat concreta. 

M. ha estat tractat des de fa temps amb tiaprida (300 mg / dia), tioridazina (600 mg / dia), carbamazepina (600 mg / dia) i biperidè (12 mg / dia), sense observar millora sobre el seu comportament.

En realitzar l'anàlisi multimodal de la conducta objectiu, l'exploració psicopatològica mitjançant proves adaptades a la població amb discapacitat intel·lectual posa de manifest un probable Trastorn Obsessiu Compulsiu (vulnerabilitat psiquiàtrica) relacionat amb el fenotip conductual característic de l'Esclerosi Tuberosa (vulnerabilitat genètica). S'inicia un programa de reducció de neurolèptics i d'introducció de fàrmacs ISRS, millorant progressivament. Des del punt de vista conductual es realitza un programa d'entrenament tant a la família com als cuidadors en tècniques de control d'estímuls per evitar situacions (Condició precursora física) en els que pugui augmentar l'ansietat (condició contribuent psicològica) per la necessitat de realitzar el ritual.