cognitiva-conductual

La Teràpia Cognitiva-Conductual, és el tractament psicològic que ara per ara dóna millors resultats a l'hora d'enfrontar a un trastorn psicològic.
Es tracta d'una teràpia que aborda els problemes que una persona pateix des de dos punts de vista interrelacionats entre si:

* EL QUE UNA PERSONA PENSA, el cognitiu
* EL QUE UNA PERSONA FA, el conductuals

La Teràpia Cognitiva-conductual considera que les persones naixem amb una herència i un determinat temperament, amb els quals comença a interactuar amb el seu entorn, aprenent pautes de comportament, tant beneficioses com perjudicials per a si mateix i / o per als altres. El terme conducta s'entén en un sentit ampli, incloent conductes visibles, així com pensaments, sentiments i emocions.

És en la interacció familiar primerenca i en l'intercanvi social i cultural posterior, on es produeix el procés d'adquisició de la nostra manera habitual de pensar, sentir i actuar. Així sentim por en algunes situacions, alegria en altres, aprenem a resoldre certs problemes, mentre que altres se'ns en van de les mans.

L'enfocament cognitiu-conductual investiga com aprenem, és a dir els principis que expliquen l'aprenentatge, tant de comportaments desitjables com perjudicials. El què aprenem, és quelcom que depèn de la constitució genètica i, fonamentalment, de les experiències de vida particulars i intransferibles de cada persona.

Alguns d'aquests aprenentatges ens ajuden a sentir-nos bé, a relacionar-nos adequadament amb els altres ia aconseguir el que ens proposem. Altres en canvi, ens generen dolor, ressentiment, danyen la nostra salut i les nostres relacions interpersonals.

El pensament, l'emoció i la conducta són tres aspectes psicològics íntimament relacionats, de tal manera que un canvi en algun d'ells produirà alguna modificació en els altres dos.

El pensament és el determinant més important de les emocions. Encara que els fets externs, actuals o passats, influeixen en les emocions, no són la causa d'elles. Són les nostres percepcions i avaluacions d'aquests fets externs els que influeixen directament en la nostra resposta emocional.

Els individus construeixen el seu propi món. Les creences en relació amb ell són les que determinen les seves emocions i conductes. Hi ha, doncs, una forta relació entre pensaments i sentiments.
Al llarg de la infància les persones van configurant els seus "esquemes cognitius bàsics" que són el sistema de creences que la persona elabora en relació al que l'envolta. Aquestes creences estan a la base de tot un seguit de pensaments automàtics irracionals, de distorsions cognitives que actuen a manera de filtre a través del qual deformem la realitat que ens envolta.

Si tota la meva vida he pensat que no valc prou (esquema cognitiu bàsic), és fàcil que davant d'una situació com ser acomiadat de la feina, s'activin tot un seguit de pensaments com "mai més trobaré feina" (distorsió cognitiva) que em poden fer sentir terriblement malament.

L'objectiu de la Teràpia Cognitiva-conductual és aprendre a reconèixer i canviar els patrons cognitius que produeixen aquestes idees i conductes desadaptades.


CARACTERÍSTIQUES DE LA TERÀPIA COGNITIU-CONDUCTUAL

> És de curta durada, en comparació amb altres modalitats de psicoteràpia.
> Els consultants poden ser una persona, una parella, una família o un grup.
> És activa-directiva, això significa que els canvis requereixen compromís i un paper protagonista del pacient, que no es limita a concórrer a les sessions, sinó que a més va produint canvis graduals en la seva vida quotidiana. El terapeuta és més directiu: complementa l'escolta amb intervencions que promouen no només la reflexió sinó a més l'acció.
> També es mostren tasques per realitzar entre les sessions, com a forma de posar en pràctica els aspectes treballats en la consulta.
> Es genera una relació col.laboradora entre terapeuta i pacient, en la qual el rol del terapeuta consisteix a assessorar i acompanyar en el camí cap als canvis que es desitgin promoure.
> Està orientada al present. La reflexió sobre el passat té com a finalitat generar canvis en el present en pro d'una vida més plena i gratificant.
> Es considera que la teràpia va ser efectiva en la mesura que el pacient aconsegueixi els objectius que es va proposar i millori la seva qualitat de vida.